dilluns, 2 de desembre del 2013

QUE CAL SABER SOBRE LA INCAPACITACIÓ

Incapacitació

Què vol dir incapacitar una persona?
Una persona és jurídicament incapaç quan hi ha una sentència judicial que així ho declara. Un tribunal només pot declarar incapaç algú quan existeixen causes legals que ho justifiquin. La llei considera que ho són les malalties o deficiències físiques o psíquiques que impedeixen que una persona pugui governar-se.

Que vol dir estar incapacitat?
Una persona que ha estat incapacitada té minvada la capacitat d'obrar i no pot realitzar certs actes jurídics ni administrar el seu patrimoni. La sentència que la incapacita ha d'indicar quines actuacions de la vida jurídica no pot fer per si mateixa, ja que el grau d'incapacitat ha de ser proporcional a la gravetat de la deficiència o malaltia que pateixi. La finalitat d'aquesta mesura és la protecció de l'incapaç. Qualsevol persona incapaç té nomenat un tutor que és el responsable de vetllar per ell i el seu patrimoni.

Qui pot ser declarat incapaç?
Qualsevol persona pot ser declarada incapaç quan pateixi una deficiència. En el cas dels menors d'edat se'ls podrà declarar incapaços quan pateixin algun tipus de deficiència que faci preveure raonadament que en adquirir la majoria d'edat no podran autogovernar-se.
La persona de la qual es pretén la incapacitació, pot comparèixer en el plet valent-se d’advocat i procurador.

Qui pot sol·licitar la incapacitació?
Poden iniciar el procés d'incapacitació el cònjuge o la parella de fet, els descendents, els ascendents i els germans de la persona.
Totes aquelles persones que pel seu càrrec coneguin de la concurrència en una persona de causes que poden donar-ne lloc a la incapacitació han de posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal perquè iniciï el procediment.
Qualsevol ciutadà que tingui coneixement dels mateixos fets podrà informar-ne també al Ministeri Fiscal.

Tramitació
El procediment d'incapacitació s'inicia amb una demanda amb intervenció d’advocat i procurador que s'ha de presentar al jutjat degà de primera instància i instrucció competent, segons on sigui el domicili de la persona que es vulgui incapacitar.
Acompanyant a la demanda s'han de presentar tots aquells informes mèdics o documents que acreditin l'existència de causes que justifiquin la incapacitació. El jutge examinarà les proves presentades i sol·licitarà els informes pericials que cregui oportuns. Els familiars poden fer declaracions i el jutge escoltarà l'interessat, cal que es proposi una persona com a idònia per exercir el càrrec de tutor entre els familiars més propers.
No es pot declarar incapaç cap persona si no és mitjançant un procediment judicial, en el qual s'ha de practicar un examen medicoforense i un reconeixement judicial.
En qualsevol moment del procediment, d'ofici o a instància de les parts, el tribunal pot acordar l'adopció de mesures cautelars per protegir la persona i els seus béns.
La sentència que declari la incapacitat ha de detallar quin és l'abast d'aquesta i quins són els límits, és a dir, ha d'expressar per a quin tipus d'actes s'incapacita aquella persona. També ha de fixar el règim de tutela i les persones que hauran de vetllar per l'incapaç i el seu patrimoni. A la sentència es pot acordar l'internament en un centre. Una sentència d’aquest tipus s’inscriu en el registre civil del lloc de naixement de l’incapacitat. També se’l priva del dret de sufragi (vot)

Modificacions a la sentència
Quan sobrevinguin causes que modifiquin la situació en la qual es troba la persona incapaç, el tribunal pot acordar una modificació de la sentència i pot establir nous límits de la incapacitació o, si fos el cas, deixar-la sense efecte.
La revisió de la sentència la poden sol·licitar les mateixes persones que estan legitimades per interposar la demanda.

Què ofereix?:

La incapacitació, que es resol per sentència judicial, ha d’adaptar-se a les necessitats de la persona incapacitada, és a dir, és gradual. La sentència que declari la incapacitació determinarà l’extensió i els límits d’aquesta, així com el règim de tutela o guarda a que hagi de quedar sotmès l’incapaç (Art. 210 del Codi Civil).
La llei preveu que els tutors tinguin cura de :
       * La guarda i protecció de la persona i béns
       * La guarda i protecció de la persona
       * La guarda i protecció dels béns
Que poden realitzar mitjançant:
La tutela:La tutela representa la substitució de la pàtria potestat que tenen els pares envers els seus fills menors d’edat, o dels fills envers els pares si no son capaços de tenir cura d’ells mateixos. La tutela és un òrgan estable que actua de forma habitual i supleix la capacitat d’obrar de la incapacitat. El tutor està obligat a vetllar pel tutelat:
       * procurar-li aliments
       * educar-lo i procurar-li una formació íntegra
       * promoure l’adquisició o recuperació de la seva capacitat i la seva integració     social
       * ha de fer inventari dels béns del tutelat
       * exercir l’administració de béns
       * informar al jutge anualment sobre la situació del tutelat i rendir-li comptes de la seva administració.
La curatela:És una institució que serveix per a determinats actes com a complement de la incapacitat parcial de la persona. El curador no substitueix la persona, sinó que l’assisteix complementant la seva capacitat (Art. 289 del Codi Civil). És una figura jurídica establerta per tenir cura de l’administració de béns de la incapacitat.
El defensor judicial:El defensor judicial és una figura prevista en el Codi Civil per defensar els interessos del presumpte incapaç mentre es resol el tràmit d’incapacitació.
Pàtria potestat perllongada:S’ha de tenir en compte també la possibilitat de la pàtria potestat perllongada (Art. 171 del Codi Civil), per als fills majors d’edat, solters, que visquin amb els pares, per als quals no es constitueix la tutela, si no que es rehabilita la pàtria potestat fins la mort dels pares.
Protutor: La llei catalana implanta de nou la figura del protutor, com a institució fiscalitzadora de la tutela. Dóna prevalença a la voluntat dels pares en la tutela, fins al punt de que es parla de tutela familiar. És una figura obligatòria, sempre que existeixi patrimoni i no hagi sigut exclòs pels pares. Les seves funcions es centren en autoritzar diversos actes al tutor.
La guarda de fet: És configura com una institució de guarda d’incapaços sense que hagi hagut nomenament judicial del tutor. Constitueix el reconeixement legal d’una situació de fet als efectes de la possible validesa dels actes realitzats a favor del presumpte incapaç. (Art. 303 i següents del Codi Civil).

On informar-se:


012 .
Serveis Socials Municipals. 937642274 Tordera
Incapacitació. Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia i Interior.Generalitat de Catalunya.

Durada del servei:

La incapacitació és revisable si les causes que un dia la van aconsellar variessin i podrà instar-se una nova declaració que tingui per objecte deixar sense efectes o modificar l’abast de la incapacitació ja establerta. (Art. 212 del Codi Civil)..

Enllaços d'interès: 

 www.gencat.net/justicia

Normativa legal:

Títol IX del Llibre I del Codi civil, articles 199 a 214 redactats per la Llei 13/1983, de 24 d'octubre, de reforma del Codi civil en matèria de tutela.
Llei 1/2000 de 7 de gener, d'enjudiciament civil, articles 756 a 763     - Llei 39/1991, de 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars (DOGC núm. 1543, de 20-01-1992)     - Codigo Civil Español (Libro primero. Títulos IX y X. Art. 199-313) 
Ley 13/1983 de 24 de octubre de reforma del código civil en materia de tutela.
Reforma Código Civil de 1983
Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de seguretat social ( equiparació de les situacions d'incapacitació judicial amb un grau de discapacitat del 65%).